Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/231

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


principalment panoràmica, en la ciutat extrangera'ls menuts detalls són els que més l'impresionen, no l'aire del conjunt, com faria a un ciutadà: els trajos de la gent, el que'ls nois d'estudi alemanys portin la cartera a tall de motxilla «com petits soldats dels exèrcits de Minerva», diu amb ingènua expressió de seminarista; que a la Prussia'ls militars, pera saludar-se pel carrer, s'aturin de caminar alguns instants; que a Russia rics i pobres vagin coberts amb una cota molt llarga; i també la llargaria d'un pont, la alçária d'una agulla de catedral, la singularitat d'un aparador de botiga: es talment la visió pagesa de la ciutat.
 Es clar que en Jacinto Verdaguer no es pas a ciutat un pagès com qualsevulga altre, perquè s'entera dels fets històrics i socials, recull datos i fa observacions d'home culte sobre cada cosa; però jo parlo de lo que més vivament l'impressiona; d'allò que revela'l fons del seu esperit, de lo que caracterisa la seva visió.
 Però encare més que'l pagès, el sacerdot catòlic s'hi mostra en aquests viatges, i també per contrast. Perquè la major part de les ciutats que visita no són catòliques; i còm se'n dol, el bon capellà, i còm anatematisa la heretgia, i còm s'aviva la seva devoció en mitj dels infidels! Així que arriba a terme de jornada, lo primer que fa es cercar la capella catòlica, dir la missa, enternint-se del fervor dels pocs fidels, comparar la pobresa del santuari amb la riquesa dels temples de la heretgia, i ponderar, no obstant, satisfet, la llibertat i consideració del culte en terres civilisades, major moltes vegades de lo que frueixen en paisos