Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/242

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


seva adolescencia. La seva salut, que ja de petit havia sigut sempre delicada, passà llavors per una crisis que li posà la vida en perill: el metje s'alarmà, i ell sentí còm, sortint de visitar-lo, deia a la seva mare:—No sé què'n farem d'aquest xicot; es molt flac de pit i'm temo que's quedarà pel camí de la joventut. Si pogués arrivar als trent'anys quí sab si la naturalesa li faria un tom; però, li haig de dir la veritat, no cal refiarse'n de que arrivi tant enllà.—I ell, escoltant això, sentí redreçar-se del fons dels seus disset anys una forta voluntat de viure que no'l deixà mai més en la seva llarga vida, que's posà a defensar amb la forta cura que posava en totes les coses que s'emprenia: es dir, que jo crec que visqué lo que visqué perquè volgué viure.
 Mes, pel moment, refet d'aquella crisis, la seva joventut no se'n preocupà altrament; i'l temps que encare sigué a Tarragona se feu de la milícia nacional; i deia lo atraient que li era, i còm procurava ésser incorporat a totes les sortides; i lo platxeriós de les nits en el còs de guardia, alternant-hi la vigilancia i les alarmes amb les aficions literaries que se li anaven fomentant amb les discussions entre'ls companys i les lectures dels autors afavorits d'aquella joventut inquieta.
 El seu pare fou desgraciat en el negoci; aquest anà minvant, i'l fill que s'havia aficionat també a les ciencies naturals, se posà de practicant en una farmàcia, fins que'l seu esperit inquiet cercant més àmbit i major activitat el portà a venir-se'n a Barcelona.
 Estava llavores al voltant dels vint anys, era valent i emprenedor, tenia clara intel-ligencia, i per guanyarse la vida, dintre la seva natural dretura, tot li era