igual. Se lligà d'amistat amb el jovent que aquí llavores empenyia per obrir-se pas; seguí'ls seus estudis de ciencies naturals, especialment mineralogia, que aviat li valgué algun guany; volent tenir, a més, un ofici se posà d'aprenent guanter; amic com era, ja de noi, amb son compatrici en Josep Coll i Vehí entrà en els cercles literaris del jovent, se feu amic d'en Víctor Balaguer que dirigia la revista titulada «El Genio» hont les aficions romàntiques de la jova generació trobaven esplai amb la traducció i imitació dels grans prestigis de la escola al estranger—Walter Scott, Gcethe i Schiller, Manzoni;—allí començà publicant cròniques científiques, i aviat aquella empenta crítica, agresiva, que es tan propia de cada generació a l'entrar en acció de joventut, feu que aquella se llencés a lluitar publicant un setmanari amb el títol fortament expressiu de «El Àngel exterminador». N'hi hà prou amb aquest títol per fer-se càrrec del tò del periòdic; i coneixent el tremp d'esperit del jove Mañé no cal dir que'n fou desseguida el capitost. Un dels redactors més atrevits... literariament, hi publicà un atac personalissim a un professor de l'Institut, que delegà a dos amics per demanar satisfacció, i no havent-hi hagut avinença se concertà un encontre personal davant del qual reculà esferehit el qui n'era primer causant, tant atrevit... literariament; i llavores en Mañé, que venia a ésser el director del setmanari, per deixar-ne a cobert l'honor, se declarà autor de l'atac i se disposà a respondre-n amb un arma a la mà; mes l'ofès n'hagué esment, i no tant sols se refusà a combatre amb el qui res l'hi havia fet, i al qui no coneixia, sinó que, admirador de la seva generositat, s'hi feu coneixedor i s'hi lligà d'amistat
