Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


duia, doncs, en l'ànima el sentit de respecte a la autoritat i d'adhessió a les institucions fonamentals de l'Estat: aixís se trobava ja desde son primer moment polític cara a cara, i com a enemic natural, de l'absolutisme per l'un costat i de la bullanga per l'altre. La bullanga, pel cas, era el partit progressista. No perquè'l partit moderat no se'n valgués igualment quan li convenia; però en el progressista semblava cosa ingènita, o al menys la havia adoptada com a procediment seu més natural. El «Diari» doncs, havia de nàixer políticament lluitant contra'ls carlins i contra'ls progressistes.
 En Mañé, per la seva part, portava una herencia lliberal: com lliberal s'havia batut el seu pare, per lliberal havia sigut perseguit i gaire be arruinat, i'l fill havia crescut considerant a l'absolutisme com a enemic familiar; havia servit a les milicies isabelines de la guerra dels set anys, i s'havia format entre la joventut lliberal barcelonina. Això feia que considerés als carlins, més que com a un partit, com a una rassa enemiga; i fins en ses velleses era cosa bona sentir-lo insistir en aquesta idea tractant de demostrar, mitj en serio i mitj en broma, que en tot carlí se trobaven fàcilment tirats de fesomia, caracters gaire be antropològics inconfonibles, que'l marcaven com a carlí i quasi fatalment l'en feien. I tampoc estava gaire lluny de judicar semblantment als progressistes, dels qui, ademés, l'apartava el seu sentit tant fondament arrelat de l'ordre social, de la disciplina, i del principi d'autoritat fomentat pot-ser pel caràcter de les funcions en que la sort, el seu meteix instint, l'havien posat gaire be desde que arrivà a Barcelona: la ensenyança i desseguida la direcció en el Col-Iegi Bar-