Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/256

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


servadora; i això li imposà com un deure la intervenció en la política. En Brusi vacil-la encare; però en Mañé toca en ell la fibra de la religiositat i'l patriotisme; i en Brusi, que es fondament religiós i patriota, vibra tot ell i cedeix. Volent fer bé les coses, com sempre, i reconeixent en Mañé que, pel cas, calen al «Diari» altres autoritats que la seva en política i dret públic, se dona entrada a la redacció an en Duràn i Bas, en Reynals, i en Coll i Vehí, encarregant-los la exposició de la doctrina conservadora. D'aquesta doctrina n'es a Espanya el mellor representant el partit moderat; doncs, al costat d'aquest partit se posa el «Diari», salvant sempre la puresa dels seus principis i mantenint-se en una certa independencia política. Perquè el partit moderat té, als ulls dels conservadors del «Diari», una tara de cesarisme centralisador i reialista, que ells, esperits descentralisadors com catalans que són, i adictes a la Iglesia, com sincerament catòlics, no poden dissimular-li. Aixís fou còm al constituir-se la unió lliberal amb els dissidents del partit moderat i lo més temperat i de més valúa del partit progressista, el «Diari», tot recabant sempre la seva independencia d'escola i no acceptant cap favor públic del nou partit, se troba, no obstant, gaire bé dintre d'ell com mai dintre cap altre.
 I aquí comença lo que'n podriem dir la edat d'or de la política, del sistema parlamentari espanyol, junt amb la del «Diari» que esdevé aviat un dels periòdics més influients i més ben informats d'Espanya, i la d'en Mañé meteix que n'es l'ànima i'l principi actiu. Ell se troba llavors també en la plenitut de la vida, al bell mitj dels trenta i els quaranta anys, amb tota