Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/261

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'imaginen. Ha de passar llargues temporades a França: es quan desde París envia al «Diari» correspondencies sobre política extrangera firmades J. de la T.(Juan de la Torre: s'en recorda d'ésser aquella animeta de la Torredembarra); fins que la Reina, avisada de tan iniqua persecució, frena'l rencor dels seus ministres, i en Mañé pot tornar a Barcelona, i reprèn la seva col-laboració firmada en el «Diari». Mes no vol abusar de la reial protecció i, amargat, desenganyat de la política espanyola, defuig de tractar-ne en el seus articles.
 Tot aquest període del sinistre ponent de Donya Isabel II, es per en Mañé d'una fonda tristesa i ennoblidor apartament. Ha arribat a la maduresa dels 40 anys; ha viatjat per Europa; ha recorregut la Italia amb el duc de Solferino; a Roma ha sigut paternalment acullit per Pius IX que'l consagra—dièm-ho aixís—campió de la Iglesia a desgrat dels carlins; ha fet llargues estades a França retrobant-hi algún dels afectes lligats i deslligats a Espanya en les passades lluites: apartats, com ell, de la acció pel desterro o pel disgust de no poder contenir el daltabaix que veuen acostar-se, van per allí errants com ombres fòra del món, alguns dels homes amb qui lluità o fou amic a Espanya, i entre ells el general O'Donnell caminant ja a la fi de la seva vida, i pel qui sent en Mañé renaixer encare l'antic afecte, parlant amb ell de lo passat amb la serenitat ja de la historia, i del pervenir amb trist presagi. En la seva forçada permanencia a París, ha lligat amistats amb algún dels nobles campions d'aquell moviment catòlic-polític tan entussiasta, tan generós, tan plè d'il-lusió en fer penetrar el sentit cristià en la moderna democràcia: el P. Lacordaire,