Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/271

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


imposat la suspensió: el prega invocant tota aquella historia del «Diari», s'ofereix a ésser ell, com a director, qui sofreixi personalment tot el càstic, sia amb presó o com sia; però es inútil, aquell general pervingut de la revolució, se complau en afrontar aixís al «Diari», fent-lo víctima de les postrimeries del seu mando. El «Diari»—cosa inaudita—deixa de sortir per vuit dies durant els quals, per piadós engany, se'n confecciona i estampa un exemplar únic que se serveix a D. Antòn Brusi, que en sa cambra de malalt resta ignorant d'aquell afront.
 Una amargura més que en Mañé s'empassa i que deixa una gota més de fel en el seu estil, ja que no en la seva conducta sempre generosa. Ademés, la esperança llustreja en l'horitzó. Tot aquell any 74 es una interinitat dins de la qual la restauració madura ràpidament. En Mañé ho sab prou: es amic del general Martínez Campos amb el qui s'ha freqüentat molt durant el seu mando a Catalunya; se carteja amb en Cànovas del Castillo; i en relació amb ells i amb altres elements molt importants que té a la vora, treballa per la restauració que a l'últim ha de venir, com ve tot a Espanya, per l'exèrcit. Perquè, ja que ve al cas, cal dir-ho: la poca eficacia política del poble espanyol ha estat ben demostrada en que, desde que aquest poble començà a regir-se aparentment per sí meteix, desde l'establiment del regisme constitucional, tota acció decisiva de la seva evolució política ha hagut d'ésser, sinó iniciada, al menys executada manu militari; com si al nostre poble li manqués força civil per tota realisació complerta. Aixís la historia del nostre regisme constitucional es la historia dels pronunciamientos