Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/270

- li sobreposa i'l segella per sempre, no exclusivament per cert, però sí massa principalment. Si llavores en Mañé hagués tingut trenta anys, hauria pogut refer-se en la pau i en la orientació afirmativa de la restauració ja propera; si n'hagués tingut seixanta, la lluita no li hauria penetrat tant l'esperit; però tenint-ne cinquanta es massa jove per no sentir-se'n i massa vell per referse'n. Vindrà la restauració, però serà massa tart.
Mentres la espera—i certament fa quelcòm més que esperar-la platònicament— segueix combatent però ja amb més calma, amb més bon humor, diguèm-ho aixís, amb el sarcasme del qui prevéu ja a l'enemic vençut, i tè casi en la mà la victorià. Aixís, després del cop d'estat de 3 de Janer de 1874, canvia'l titol de «Viaje alre- dedor de la República» que havia donat, en 1873, a la sèrie d'articles-cartes a Cándido, per el de «Al borde de una tumba», perquè sab ben be que la República es morta per sempre. I això que la situació creada pel 3 de Janer, que sembla més acostada al seu camp, tracta de prompte més malament al «Diari» de lo que l'havien tractat els seus pitjors enemics, castigant-lo, per una noticia donada sobre les operacions de la guerra, amb una suspensió doblement dolorosa: perquè es la primera vegada que'l «Diari» deixa de sortir per disposició de la autoritat, de la que sempre, en mitj de les més fortes oposicions, ha tingut a punt d'honra respectar-ne i amparar-ne'l principi; i també perquè en Mañé tem que D. Antòn Brusi, greument malalt, reclòs a casa seva, i ja casi a les portes de la mort, no podrà soportar aquest cop de la autoritat damunt de la obra, immaculada en aquest punt, de tota la seva vida. Va en Mañé a veure al general Izquierdo, que es qui ha