corrent hem arribat hont hem arribat, hont no arribarem are que tot ve amb nosaltres?
Però no calen pas reflexions ni generalisacions pera justificar els grans moviments com el nostre catalanisme. Aquests grans moviments se justifiquen tots sols; la seva meteixa existencia'ls justifica, la virtut que tenen, l'impuls sagrat de la naturalesa. Encare que se'ns demostrés que en el món tot tira a la unitat exterior, que les nacionalitats van esborrant-se sota un cosmopolitisme amorfe, que totes les llengües volen confondre-s en un gran volapük i que tot això es la veritable llei del progrés, nosaltres, mentres vegessim créixer entorn nostre les manifestacions de la personalitat catalana, mentres trobessim la nostra llengua ben viva en la boca del poble i ben rica en les creacions dels poetes, mentre'ns sentíssim diferenciats dels pobles que tenim al voltant, i la nostra diferenciació més activa i feconda cada dia, tot assentint a la demostració de que'l catalanisme no te rahó d'esser fariem com Galileu, batriem el peu enterra i diriem: «E pur si mouve!»
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat revisada.
