que es. Tots hi ajuden, perquè la llengua catalana es prou viva i forta pera poder assimilar d'aquesta confusió lo que li convé i rebutjar lo que en la seva vida actual li es extrany.
I una llengua que, tenint prou força assimiladora, se troba en les condicions que avui se troba la catalana, jo crec que també's pot aprofitar molt d'un altre element de conrèu, que es la traducció de les grans obres literaries extrangeres. El treball de traducció, quan es fet amb calor artístic, sugereix formes noves, fa descobrir riqueses de l'idioma desconegudes, li dóna tremp i flexibilitat, el dignifica per la altura de lo traduit, i en gran part li supleix la falta d'una tradició literaria propia i seguida. De més a més, el posa en contacte amb l'esperit humà universal i li fa seguir la marxa amb ell.
En aquesta gran obra de regeneració cal, doncs, que hi treballem tots de fort i de ferm; i are l'estimul es major que abans, perque el temps ve amb nosaltres i tot ens hi ajuda. Les causes unificadores, que foren el nostre perill més gran, han perdut molt de lo que eren: l'esperit que'ns va moure a sostenir la guerra de la independencia ha estat oblidat; l'entussiasme per idees polítiques abstractes va donar tot lo que podia amb la Revolució de Setembre, i's va apagar; el sistema parlamentari amb la retòrica dels seus oradors periodistes està desacreditat, i'l centre oficial ja no es el centre ideal de tota Espanya; la civilisació industrial ens ha europeisat i'ns ha ficat dins de la moderníssima corrent descentralisadora que tira a conduir les qüestions socials per les vies particularistes del temperament de cada poble. Doncs, si anant contra-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/90
Aquesta pàgina ha estat revisada.
