pouar en les mares del llenguatge les lleis de la seva formació, fonètica i estructura. Avui la obra va alçant-se proporcionada i completa en tota la seva extensió, i la nostra llengua comença a ésser expressió apta pera tots els ordres del sentiment i de la idea; actualment s'hi escriuen ja les abstraccions de la filosofia i la relació del fets diaris considerats de viu en viu i a ran de terra pel periodisme.
Tothòm hi ajuda, perquè hi ha molt a fer i la obra es dificultosa: s'ha de regenerar la literatura d'una llengua que no n'ha tingut fa molts segles, i que, mentrestant, ha estat influida pel conrèu literari i oficial exclusiu d'un altra. Això ha causat una certa confusió: els uns volen pendre'l llenguatge escrit allà hont els segles el van deixar; i això es impossible, perquè'l llenguatge escrit no's pot tenir dret un moment si se'l separa del parlar viu i corrent. Altres, agafant l'estil literari que troben més aprop, escriuen un català traduit del castellà, maltractant així'l geni del nostre idioma. Altres, emportats pels seus estudis, fan sistemes per reconstruir-lo.
Però aquesta confusió es feconda; perquè, com tots van moguts pel meteix ideal, que es la nostra regeneració literaria, cadascú pel seu costat va a parar al meteix lloc, portant-hi lo que ha trobat pel seu camí. Els poetes hi porten les intuicions artístiques del llenguatge; els arcàics, la estructura genuina i part de vocabulari aprofitable; els folk-loristes, la font viva de la boca del poble; els filòlegs, conciencia i regles d'evolució; i fins escrivint-lo a la castellana s'ajuda a la formació del català modern, lligant lo a la realitat i privant-lo d'oblidar res de lo que ha estat i de lo
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/89
Aquesta pàgina ha estat revisada.
