Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/93

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.





SALUTACIÓ [1]



 M'heu dit que uns quants de la primera volada us havieu ajuntat pera dir: «Aquí som!», donant el crit d'arribada d'una generació nova; i es tant bellament alegre saludar als que de nou arriben, que jo no me'n sé estar de cridar-vos joiosament: «Benvinguts!»
 Veniu tots vibrants del ressò dels cants que han breçat vostra infantesa: vosaltres, nascuts pera cantar, però no podent encare, us dilataveu ohint les armonies que corrien pels aires de la vostra infantesa, us penetraveu d'elles, dalint-vos per barrejar-hi'l vostre cant; i quan heu sentit la vostra hora, heu alçat la veu, plena encare dels vells ressons, però prenyada ja de la cançó nova.

 Entonèu-la aviat aquesta cançó vostra: no tan aviat que no estèm del tot segurs de que es ben vostra, però vull dir que'l món la espera; perque'l món ne viu de les cançons que s'entrelliguen continuant-se, formant-ne una sola d'infinita. Mes vosaltres, ans d'alçar el cant propi, mirèu fitament el món amb els vostres joves ulls valents, oblidant-vos de tot lo que no sia vosaltres meteixos i la seva bellesa, com si vosaltres

  1. Fou llegit aquest treball en la vetllada que la agrupació «Art Patria» donà a l'Atenèu Barcelonès el 8 de Febrer de 1901.