Jo no sé què té aquest mes que m'agradi tant. Hi trobo una serenitat! Sembla quan s'ha acabat una cosa i se'n ha de començar un altra; aquell bell moment de suspensió, aquell fregar-se les mans mirant lo fet amb satisfacció i lo a fer amb il-lusió. Sembla que tot se torni a començar en aquest mes. Els fruits ja s'han donat tots—i l'últim, el més bell, que es la magrana, menjar de pedreria—el vi ja dorm i somia al celler, ha passat el va-i-vé dels temporals, els camps son nèts, el cel es pur, el sol comença a fer-se amic i a brillar d'un altra manera més daurada...
No heu vist un vol de coloms pampalluguejar per damunt la ciutat algún mitj-dia d'Octubre? A cada girada que donen sota'l sol, quina lluminaria! Jo no veig volar els coloms sinó per l'Octubre. Dèu esser el mes dels coloms i'l mes dels àngels. La Iglesia'ls dona'ls dos primers dies d'aquest mes, i ja'l dia abans hi posa Sant Miquel amb l'espasa brillanta.
Es dolça la fè en els àngels. Allò que'ns diuen de petit de que cadascú porta al costat l'àngel de la seva guarda, es dolç de creure i es plè de sentit. Veritablement hi ha quelcom entorn nostre que no's veu i se sent, que no té paraula sonora i'ns parla, que no'ns toca
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/107
Aquesta pàgina ha estat validada.
L'OCTUBRE
