i'ns guia, que plora i riu sense sanglots ni rialles, que'ns dona un bon pensament, que'ns salva d'un perill, que'ns vetlla quan dormim, i que a voltes sentim com si's tapés el rostre i's volgués allunyar de nosaltres... però no: sempre torna somrient. Es allò que'ls antics ne deien el geni familiar, i nosaltres ne dirèm la conciencia, l'atzar, el bon instint? No. Per què? per què no podrèm dir-ne l'àngel de la guarda? què'ns costa? Hi ha moltes coses invisibles entorn nostre o dintre nostre que's riuen dels noms que'ls hi donèm, si no son bells; i pera aquesta cosa bona que'ns acompanya, encare no s'ha inventat cap nom tan bonic com aquest: Àngel.
Doncs be, jo crec que l'Octubre es el mes dels àngels. En la major pau del cel i de la terra, en aquest mes, sembla que ells poden fer-se més sensibles, casi sembla que amb una mica més els veuriem. En la hora santa del mitj-dia casi se'ls veu volar entre'l cel blau i la terra daurada; a posta de sol jo diria que'ls veig papellonejar per la montanya moradenca darrera de la que'l sol s'hi pon; i a la nit, en les bones nits de l'Octubre, serenes, quietes, per tot arrèu se sent un alejar, com en la fosquedat dels nius. Es bonic imaginar els àngels com cossos de nins amb ales; en aquesta material representació ben segur que hi ha una certa endevinació de la naturalesa llur; de lo aprop que estàn de la nostra humanitat però deslliurats del nostre pes corporal i amb la gran ignoscencia del nin, que es tan savia de Deu.
Al camp, els diumenges a la tarde, tots els arbres ne son plens; freqüenten les fonts solitaries, volejen sobre les sardanes dels nins i en llurs veus que
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/108
Aquesta pàgina ha estat validada.
