Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/127

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 En el fons dels ulls blaus del mestre de cases barbarós, jo hi he vist fulgurar resplandors del gran incendi, i la seva paraula humil ja'n duia més d'una ardenta alenada; i en els fronts pensatius dels seus deixebles silenciosos, s'hi reflecta com una gran llum llunyana; i'l geste pacific de l'ultim manobre, designa que ell més que tots se sent germà amb el mestre; i en els vells que prenen el sol entre'ls carreus, i en les criatures que hi juguen refiades, i en els homes de bona voluntat que entre ells passen meditatius, i en l'esguard encantat enlaire de la gent que esdevé a passar per aquells volts, jo hi sento, hi sento, que quelcom de gran s'està fent en la ciutat nostra, que la gent de la ciutat no s'ho pensa...
 Anèu-hi, anèu-hi tots a cercar-ne'l presentiment. Però, no; si no us sentiu plens de puresa, no bi anèu, que no'l trobarieu. Si heu d'anar-hi amb esprit de vana curiositat, amb esprit de moda, amb esprit de diletantisme, no hi anèu, jo vus ho prego, que no n'haurieu cap be i podrieu fer-li un gran mal. Hi vagi sols aquell que, en el fons de l'ànima, se senti germà de l'últim manobre i disposat pera ajudar lo a remenar el morter...

15 – i – 1905.


___________