Mes al voltant del manubri ningú s'hi atura ni està atent; no més cadascú, prop o lluny, allà hont se troba, sent els humors més baixos de la seva sang esvalotar-se amb el terratrèmol de la maquinaria; les minyones ballen amb gestes indecents per les galeries; els treballadors perden el respecte al treball i glosen la tonada amb veus acanallades i roncs d'un flamenquisme exòtic i embrutidor; i cada trinxeraire tot passant esbossa una contorsió xulesca o acancanada.
Aixís es com li plau al poble la vostra música amb màquina, cortesans i explotadors del poble: aixís l'eduquèu pera exercitar els seus drets en la plassa de toros i en la taverna: aixís el volèu pera que, segons vos convinga, aclami la vostra oratoria també de manubri, o fugi com un remat de moltons davant de quatre guardies civils.
El poble té un bon sentit que vosaltres no teniu, i mostra ingenuament el be o el mal que reb de cada cosa: no totes les músiques li son iguals: es clar que les aima totes perque té set de goigs artístics i no's detura a mirar la puresa de la font, i, si no n'hi donèu d'altres, s'engrescarà amb les restalleres de notes que salten d'una màquina; però mirèu-se'l be en l'un cas i en l'altre: mirèu-se'l be, que ell no us dissimularà pas la cantitat i la mena de goig que'n reb.
Jo cada vegada que sento un piano de manubri, de bona gana, segons el mal que'm fa a mí, l'esbotzaria d'una puntada de peu; i quan veig la mena de gust que molta pobra gent hi troben, de bona gana faria agafar als empressaris d'una tal empresa entregant-los a la justicia pera que'ls castigués com s'hauria de castigar a tots els que vènen aliments falsificats i vene-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/131
Aquesta pàgina ha estat revisada.
