en lo més recòndit de casa meva que'm refugii, m'hi persegueix el martelleig escandalós del piano de manubri, que té tota la freda brutalitat de la màquina i tota la petulancia de l'autòmata sens ànima que estrefà baixament les obres d'un art baixa; i quan mos ulls irats veuen entorn del malèfic armatost, com aucells malestrucs, als dos o tres minyonassos engandulits, de pinxesc mocador al coll, embandolinat pan i toros i cigarret de paper darrera l'orella, que amb cara desvergonyida fan l'ullet a les minyones de servei i vigilen les cases amb un interès que neutralisa massa be al que hauria d'exercitar una bona policia; i veig a la gent de botiga i a les pobres criatures que van pel carrer, fascinats per aquell soroll que obra sobre la puresa del sentit musical del poble com un mal aiguardent sobre una naturalesa sana; i quan llavores imagino al malalt retorcent-se en son llit i tapant-se les orelles, i a l'home de treball intel-lectual malehint amb el puny clos la escandalosa pertorbació, i a tota persona de mitjana cultura o delicadesa natural de sentits havent de soportar aquell estèril martiri, me sento tot admirat de que'ls alts genis de Beethowen i de Newton s'hagin arribat a combinar de tant extranya manera a través de la baixesa humana.
No'm diguèu que això an el poble li plau, cortesans explotadors del poble. No heu de fer sino mirar la actitut del carrer entorn d'una d'aquestes màquines infernals, i comparar-la amb son posat entorn d'una música, baldament sia la llastimosa de quatre ceguets.
Al voltant d'aquests ceguets hi veurèu la gent aturada, atenta, casi recullida o be dançant amb aquella ordenada alegria que fa la bellesa de la dança.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/130
Aquesta pàgina ha estat revisada.
