flor al peu d'una font: i no sé si abans o després, seguirem una extranya casa abandonada, mitj en runes.
Després... ah! sí, una aparició clara, nèta: la ermita blanca de Sant Grau (fins me recordo del nom) al cim d'una montanya.
Se veu la mar desd'allà? Jo be tinc esment d'haver vist una amplada de mar que espantava desd'una gran altura; y are'm recordo que, poc abans, a l'altre costat havia vist molta terra; una plana mitj confosa entre les boires i alguns pics nevats de la gran serra a l'altra banda...
Menjarem i beguerem alegrament allà a Sant Grau: i'm penso que desseguida emprenguerem la confosa devallada. I are diré'ls recorts que'm resten de Tossa, que puguin tenir algun interès general. De primer recordo que es una gran satisfacció arribar a poblat a mitj dia sota'l bat del sol, amb el desitj de trobar repòs i frescor per fòra i per dintre. Després, jo m'havia afigurat Tossa un recó de món tot rònec, i que la gent miraven als forasters amb mal ull i que amb prou feines els parlaven; i'm vaig trobar amb un poble quiet, sí, dolçament quiet i retirat dintre una capsa de montanyes, a la fresca vora del mar; però també molt endreçat amb cases boniques de gent que saben viure. I la gent, Deu meu! d'un bon tracte, d'un compliment... però d'aquell compliment que surt del cor: se us emporten a casa, us assenten a la bona taula, us posen al bon llit, i no us en adonèu que ja us han guanyat el cor: heu arribat al mitj dia com extranys, i al vespre ja estèu en familia, i al endemà dematí, quan volèu marxar, us sentiu que heu posat arrels i us costa d'arrencar-les com si fugissiu de casa vostra.
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/135
Aquesta pàgina ha estat revisada.
