unes quantes clapes nètes, isolades, i generalment poc interessants pera ningú més, però que, en mí, permaneixen fortament gravades per tota la vida. Això, i la il-lusió de la excursió abans de fer-la, es tot lo que be tret del meu anar pel món, que tampoc ha sigut gaire.
Doncs, are que ja estèu previnguts, m'explicaré tan be com puga. Lo primer que recordo de la excursió a Tossa es que la vaig fer amb companyia moltíssim bona, i que la sortida de Sant Feliu es per una pujada empedrada, tan sumament dreta, que ni sé com els matxos s'hi podien enfilar; y are,pensant-ho be, fins me sembla que hi pujarem a peu i que'ls matxos voltaren per un altra banda; però tampoc m'hi faig fort en això. Després recordo un bon camí pel bosc; però'm sembla que no durà gaire, sino que ben aviat se'ns presentà una costa de lo més terrible que jo hagi vist mai, amb unes penyes i unes giragonses que tothom (coneixent-me de flac subjecte) m'aconsellà que pujés al matxo; i, com de fet, desd'aquell punt i hora, sols tinc recort d'una llarga beatitut entre boscos; perque jo crec que una de les més grans delicies que hi ha a la terra es anar per boscos i montanyes al matí i a dalt d'un matxo. També tinc present que al meu costat, a peu, i anà tot aquell tros un amic que'ns estimèm molt, i que parlavem poc: no més de tant en tant ens miravem amb una gran alegria de trobar-nos junts per aquella puresa de montanyes que tant haviem retret a ciutat molt temps enrera. Ah, un nom extrany! «El bosc del federal.»
Una visió de gran poder de branques y fulles, però molt espesses i barrejades... i flors. Veig una bella
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/134
Aquesta pàgina ha estat revisada.
