vell—i les febrades de l'amor i'l repòs de qui sab quins treballs.
Jo quan m'hi trobo en aquell instant d'encantament, me sento fortament cridat pel rastre que tot això puga haver deixat en els mobles, en les parets, damunt les taules.
Lo més admirable son els miralls que tant vivament han reflectat figures que passaren i... ni rastre: o potser sí que hi ha un rastre que nosaltres no veyèm, però que'l pressentim en aquella lleugera feredat que fa veure's per primera volta en un mirall de casa d'altri. Després els retratos també: aquelles figures que tenen un aire de la casa, però no sabèm ben be qui son (els vells quan eren joves, els morts quan eren vius) se'l miren a un, no pas amb esguard enemic, no, també semblant acullir-vos amb aquella meteixa cordialitat un xic encongida que heu trobat, al entrar, en la gent viva de la casa (No us ha enamorat mai la imatge d'una vesavia del vostre amic, de quan tenia ella setze anys i'l vostre pare encare havia de naixer?)... I'ls mobles que diuen el temps i'ls gustos: i les menuderies que tenen historia, que us parlen d'infants que ja no son infants, o que ja no hi són... Llavores sentiu ben be que estèu dintre'l sagrat d'una llar: que allò no es una cambra d'hostal, que havent-hi passat tanta gent i tantes coses es com si no hi hagués passat res ni ningú. Estèu en el sagrat d'una llar amiga i desconeguda, respirant un aire plè d'una vida que no sabèu, voltat de vius i de morts que vos vetllen el sòn i no'ls veyèu, i això en una població que us es del tot extranya...
Jo, quan me trobo ja'l llit a punt, pel cambi sobtat,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/141
Aquesta pàgina ha estat revisada.
