Aquesta pàgina ha estat revisada.
al apagar el llum sempre tinc un breu instant de vacil-lació... un instant brevíssim, certament, perquè... al cap d'avall... què? però... no sé que'm fa...
Després la fosca i 'l silenci de lo que no coneixèm, tant diferents de la fosca i'l silenci que coneixèm...
I'l desvetllar-se, esmaperduts a la llum del dia que entra per una escletxa que no sabiem... Unes campanes d'un sò nou que toquen a missa. Passos de gent pel carrer i en la casa; veus inconegudes que allí hi deuen esser familiars. Un rellotge que no se sab hont toca.
Es tart. Obrim els porticons. La vila's mostra al sol sense misteri. Mirèm una estona com si hi fóssim devallats de la lluna.
L'amic truca a la porta de la cambra:—Bon dia i bon'hora, has dormit be?
21 - v - 1905
