Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/155

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





PER CURT DE GÈNIT



 Es un fet d'aquells que, per contar-lo entre sis, dins d'una tartaneta trescant, trescant, per la carretera, no n'hi ha d'altre. Afigurèu-se que ja hi som i que hem de matar el temps aixís, i estic cert que us plaurà. A mi ja'm semblaria que m'hi trobo, si no fos un esvalot d'ànecs i gossos que sento a sota'l meu balcó, en aquest fòra-vila hont he vingut a raure, que no'm deixa pas retrèure'l del tot a pler; però sà-com-llà'm va quedar tan present, que be n'haurèu la substancia.
 Doncs, diu que era un minyó de ja uns trenta-cinc anys o més, d'una casa de pagès de per aquests volts, que's feia la vida al costat de l'herèu i la jova tant planament que mai havia pensat en casar-se; o si hi havia pensat, tant se valia, pel cas; perque lo cert era que ell mai havia obert boca d'això a cap fadrina ni a ningú, ni altrament tampoc se li havia conegut llei d'afició d'aquestes. Lo que sí que tothom el trobava molt aixut de paraules i curt de gènit. I això que era alt i ben plantat i, sorrut i tot, hauria fet goig a més de quatre que no li haurien pas dit que no. Tant se val, no'ls va pas donar aquest treball.
 Però heusaquí que un dia son germà l'herèu li diu si