Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/156

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


voldria arribar-se a Vich a tractar quelcom amb un negociant d'allí que'ls solia comprar la cullita d'aquell temps; i l'altre, prou, prou, va dir que sí, que s'hi arribaria. Amb el negociant ja's coneixien, perque l'altre havia vingut prou vegades a pagès per fer tractes; però ell a Vich a ca'l negociant poc hi havia estat mai.
 Arriba, se fa ensenyar la casa—una casa molt bona, semblava,—truca, i li obra la porta una noia d'uns divuit anys, molt aixerida, que'l fa entrar a la sala amb tot compliment. I lo que sòn les coses—aquell home que en sa vida s'havia fixat en cap dòna ni havia fet cap pensament de casar-se, diu que'l meteix va esser veurer aquella noia que fer-li un salt el cor i sentir com una veu de dintre que li digués resoltament: «Aquesta ha d'esser la teva dòna.»
 El negociant va acullir-lo amb uns grans alegrois, i pera poder parlar amb més calma del tracte que duien entre mans, el convidà a dinar. Va conèixer la familia, que eren marit i muller i dues noies: la pubilla, i l'altra que ell se'n havia enamorat. I se'n va anar enamorant encare més, fins al punt de que, resolt com estava a demanar-la, però no gosant fer-ho aixís de cop i volta, no va marxar al endemà dematí com tenia pensat, sinó que, amb la excusa d'altres quefers, anà allargant la seva estada i repetint les visites a la casa.
 Quan ja li semblà haver donat a entendre la seva afició pera que'l pas que volia donar no semblés massa sobtat, un día cridà apart al vell i li digué aixís, un xic embarbossat per la seva curtedat de gènit i de paraula:—Mirèu, Antón, me sembla que amb les vegades que som vingut a casa vostra ja haureu pogut com-