Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/169

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


aquell recort i en deliri d'esperança; i quan més segurs estàn del compliment, la dòna aimada passa distreta, i sa indiferència'ls glaça totes les flors... perque no sabia que'ls hagués fet florir: passa tant ignoscenta del be com del mal que ha causat. Aixís la natura i ses lleis. Pobres ametllers, pobres anarquistes, pobres enamoradissos!
 Pobres?... rics! Per que hi ha un tresor més gran que la natura, i es l'esperit de la natura; i més que les lleis, i es l'atzar diví, origen de tota llei; i més que la dòna aimada, i es l'amor: i la florida dels ametllers es la epifania de l'esperit, de l'atzar i de l'amor. I aquest any ho han fet be que han florit pels Reis, aqui a Catalunya.
 Catalunya n'es molt terra d'aquestes coses arriscades que tot sovint surten malament. Aixís jo declararia l'ametller arbre de la llibertat nostra; i la seva flor, flor nacional. Ja sé que un altre dia'n vaig proposar un altra: la ginesta. Però qué hi fa? ne tindríem dues: i de flors mai n'hi ha prou en l'esperit d'un poble.

21 - i - 1906.


___________