Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/168

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


vesteix de rebel-lió les coses més santes, aquelles que en son esperit tenen una realitat superior. Si'l Fill de Deu naix una nit de Desembre, el poble dirà que: El mes de Maig ha florit—sens esser encare, i que: Al punt de la mitja nit—un sol resplendent ha eixit, i que: La neu que pel camí hi ha—la calor ja la fondrà: sembla que vinga a trastocar totes les lleis, però lo que fa es restablir les veritables, trastocades per aquells que han pretengut definir-les pera barrar el pas a les més fortes realitats.
 Perque'l Maig que brolla amb la naixensa del Fill de Deu, al mitj del Desembre, i'l sol que surt a mitjanit, són d'una realitat més forta que'l Desembre i la nit, i la seva llei es més profonda i veritable que la del calendari. Perquè res hi ha més fortament natural que 'ls miracles, ni més fondament legal que la anarquia dels ametllers.
 Ells han tingut rahó de florir, però també pot molt ben esser que la natura tinga rahó pera glaçàls-hi les flors qualsevol dia perque... es això... l'hivern tot just comença, i un dia's recordarà de que eshivern, i llavors, ai!... Se coneix que l'ametller es d'una naturalesa fina, impresionable, refiada. Aquesta bonança dels primers dies d'hivern l'ha sentida desseguida, se l'ha presa de debò, i ja n'ha tingut prou pera florir.
 Els altres arbres saben resistir l'afalac o'l senten menys, i essent tardans van més a la segura. Però's veu que'ls ametllers son com aquells homes enamorats que amb una mirada'n tenen prou, i que d'una paraula, dita si molt convé per cortesia, ja se'n fan un castell d'amor; i quant la dòna, amb un girar d'ulls ja 'ls té oblidats, ells resten llargament embriagats d'