Ha donat bò de viure aquesta setmana a Barcelona. La estació social ha entrat de plè a plè amb el Congrés de la Llengua catalana.
— Còm? un congrés filològic, un treball científic, quatre ni que sien quatrecents homes d'estudi o de paraula, hauràn fet batre'ls polsos de tota la ciutat amb tal aument que s'hi conegués?—
Què filològic, ni què científic, ni què estudi ni paraula! Era catalanista aquesta filologia, aquesta ciencia; i aquest estudi era cosa de Catalunya. I de quina cosa! Del llenguatje tant estimat i disputat; com aquell qui diu de l'esperit de la nostra renaixença. Encare que s'hagués tractat d'historia natural o de matemàtiques, mentres hagués sigut possible referir-les d'algun modo a Catalunya, el poble ho hauria acullit com a cosa seva; perque, en l'estat d'incandescencia patriòtica en que s'ha posat i's va posant encare la nostra massa social, de tot s'apodera i ho arbora i assimila.
Fa riure i fa plorar, enterneix i fortifica, el veure un poble com aquest, tan atrassat encare en sa cultura, tan mancat de veritables homes d'estudi, tan baix de nivell científic, interessarse tan vivament
