per un treball que ell no pot compendre en el seu fons... però que l'estima: aquest es el secret de l'èxit portentós aquí d'una solemnitat que, en la ciutat més culta del món, i referida igualment a la llengua propia d'ella, hauria passat desapercebuda de la gent, interessant sols a tècnics i literats; aquesta es la gran senyal de la renaixença catalana, i el fonament d'ilimitades esperances.
Tres mil congressistes! Què vol dir això en una població hont no hi ha ni tres filòlecs? Tres mil congressistes? Oh! es que molts d'aquests no saben llegir ni escriure! Han pagat el duro perque sí, perque es per Catalunya, per la causa. El forner, el manyà, el vigilant son congressistes. Ells no hi aniràn pas al Congrés, altra feina tenen... però paguen per Catalunya, i n'estàn tots orgullosos. Aixís els pastors devien amanyagar en sos rústics braços al naixent Messies anc sense poder-ne compendre tota la divina grandesa.
Però, fins en els meteixos que assistiren a las sessions, gent més lletrada i curiosa, quina compostura i quin calor ensemps en la seva actitut davant de lo que's treballava! Còm s'hi interessaven!
—Tot el públic me sembla una esponja, embebent-se de lo que sent amb avidesa—me deia un amic que sab veure be les coses. Mes tampoc aquesta avidesa era purament científica. Era que allí's parlava del verb creador d'un poble nou: era una ciencia candent aquella.
I també'ls que feren treball actiu, llurs estudis i parlament còm s'estufaven amb un llevat que no era en els dels col-laboradors foresters que's pressentaren!
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/176
Aquesta pàgina ha estat revisada.
