Però amb tot, no's pot negar que la girada es airosa i que, amb enteniment, la nova orientació pot esdevenir ben i ben feconda. I per enteniment vull dir, ans que tot, entendre ben be les paraules: o al menys probar-ho, que es lo que jo are voldria fer.
Què vol dir europeu? Què vol dir mondial? Aquí va be la esparça d'en Musset:
Toujours le cœur humain pour modèle et pour loi!
Le cœur humain de qui? le cœur humain de quoi?
Celui de mon voisin a sa manière d'être;
Mais, morbleu! comme lui, j'ai mon cœur humain, moi.
Si per art europèu s'entén sentir les coses propies amb un sentiment tan pregón i expressar-les d'una manera tan viva que, catalanes com són, per artísticament fortes fassin rotllo a Europa i a tot el món, diré que sí, que mai ens traurèm prou convencions del damunt i prou espectres del davant pera arribar a una lliure comunió europea i mondial. Però si per europèu s'entén girar-nos d'esquena a la nostra naturalesa viva pera poder estrafer mellor el sentiment i la expressió d'altri, diré que renuncièm a esser un poble per anàrnos-en individualment en dispersió de gents a aumentar, l'un la glòria de l'art francès, l'altre la de l'art anglès o alemany—perque l'anomenat art europèu no es una unitat, sinó una suma,—i la major part a morir obscurs fills d'un poble desconegut en qualsevulla arrabal de París o de Berlín (que pel cas podria esser Barcelona meteixa, per major gloria nostra!); i llavo-
