Vina-ho a veure—m'ha dit l'amic—es una cosa -que mai s'ha vist ni potser se tornarà a veure mai més. La gent va de poble en poble a grans corrues; els del camp acuden al poblat amb les dones i els fills; els dels recóns de montanya ho senten dir i també'n volen la seva part: tothom la vol la paraula redemptora; i'ls que tenen el dó de vibrar-la vivament, van de poble en poble desitjats com els que fan miracles, rebuts com triomfadors, escoltats com apòstols i convertint a gentades totes en pes, lo meteix que feien els taumaturgs a la edat mitjana.
Les passions polítiques han sigut ofegades com un no res sota aquesta rierada patriòtica. Aquest fet, que es el que majorment ha escandalitzat als faritzeus de partit o de conveniencia, es el signe sagrat d'aquesta causa, es lo que fa la seva grandesa. Arriba el duc de Solferino, el carlí major de Catalunya, i qui l'espera en la estació?: trescents republicans que l'aclamen; i ahont va com a primer hostatge?: al centre republicà invadit per centenars de carlins. I desd'hont pontifica el pontífex republicà, aquest vell flamejant de la idea nova, el castellà gloriós?: desde'l balcó del círcol catalanista rodejat de carlins, i les veus aclamadores
