se fonen en un sol esclat al toc de foc de la seva paraula. Are sí que ha trobat la seva república aquest gran somniador, la veritable, ahont hi es tothom. I aquest bon pagès d'en Raventós, quin nou empelt ha trobat que les encontrades acuden al voltant seu, i converteix tota gram en planta feconda? Aquest empeltador de ceps se'ns es tornat un empeltador d'homes, amb el rústec verb català que amb admirable senzillesa'ls anuncia. I veuràs l'elegant de ciutat, de vida fins are refinadament ociosa, alçarse transformat entre pagesos i pastors, meravellat de la seva propia eloqüencia, revelat de nou a sí meteix com a germà de les multituts, esborronant-les amb l'alè d'una eloqüència impensada.
Hauries vist al principi aquesta gent del camp, desconfiats de son natural, avars de son sentiment per la duresa de sa lluita per la vida amb la terra, entrar en el recinte de la oratoria amb la mirada de través i una freda rialleta als llabis. Però de mica en mica la paraula penetrava en ells, i les cares se'ls anaven trasmudant, perdien el color; el sentiment de patria, tan endins del seu cor i per aixó tan pur i tan fort, comença a derramar-se'ls per totes les entranyes, i ells tremolaven, s'encenien sos ulls i... oh, miracle! a la fí ploraven. Ploraven! Jo'ls he vist plorar... Vina-ho a veure!
Solidaritat! Aquesta paraula inventada Deu sab còm i després tan arrossegada pels diaris i tant mal parlada pels que no sabien o no volien entendre-la, are ha près son veritable sentit al posar-la en contacte amb el poble que'n duia el secret a l'ànima. I quan una paraula pren son veritable sentit, el popular, quan se torna viva, llavores es quan obra la potencia creadora
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/190
Aquesta pàgina ha estat revisada.
