Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/200

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

seràn ells. I nosaltres serèm els qui, provocant-los, dirèm:—Visca Espanya! senyor ministre, veiam si ho sab dir?; visca Espanya! senyor importantíssim; visca Espanya! vosaltres dels partits, soldats de fila; i visca Espanya! generals.
 I això no us pensèu que vagi contra ningú més que contra aquells que vulguin que això'ls vagi en contra. Perquè en aquest «visca Espanya» hi cab tothom que estimi a Espanya en esperit i en veritat. Els únics que no hi caben són els que no hi volen cabre, els enemics de la Espanya veritable.
 Espanyols? sí! més que vosaltres! Visca Espanya! Però, com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincials del caciquisme; no pas agarrotada, com fins are, en els lligams d'un uniformisme que es contrari a la seva naturalesa; no pas en la buidor de sentit dels partits vells ni en l'aire corromput d'un centralisme tancat a tota penetració de l'aura popular... sinó que ha de viure als quatre vents dels mars que la volten; ha de viure en la llibertat del seus pobles; cadascú lliure en sí, traient del terrer propi l'ànima propia, i de l'ànima propia'l govern propi, pera refer tots junts una Espanya viva, governant-se lliurement per sí meteixa. Així ha de viure Espanya. Visca Espanya!
 Ja ho sabèu, doncs, are, lo que us vindrà a demanar la Solidaritat catalana: us vindrà a demanar la llibertat del pobles espanyols, la vida nova d'Espanya: la vida! I això es tant clar i tant fort, que tots els pobles ho entendràn i ho voldràn desseguida; i no serà sola Catalunya, sinó tot lo que vulgui viure en veritat de Castella, de Navarra, de Galicia, de per tot, lo que