s'alçarà al davant de lo que no vulgui viure en veritat; la solidaritat de la vida davant de la solidaritat de la mort; la solidaritat espanyola contra la falsificació d'Espanya. Ja ho sabèu are lo que vindrèm a demanar-vos. Això serà el què irresistible: no més us deixarèm per discutir el com i el quan.
I què farèu? Atiarèu l'exèrcit contra nosaltres, contra Espanya? Visca Espanya! Quin exèrcit espanyol trobarèu contra aquest crit?
Qui alçarèu al davant nostre? El poble dels treballadors? Si ells ne són la entranya viva d'aquesta Espanya nostra! Ells la mouen. Ells vindràn tots un dia contra el seu destorb, que sou vosaltres.
Teniu, per ventura, alguna joventut ben vostra pera oposar-nos, en nom d'algun altre ideal nou? No; la joventut, que es la esperança, la joventut meteixa que heu criat en la vostra atmòsfera, no s'ha deixat contaminar pel vostre vell prejudici. Ella'ns ha obert els braços acullint generosament el nostre ideal, i el seu amor mai li serà prou ben pagat. Aquesta joventut es ja també germana nostra.
Doncs, si no teniu l'entussiasme de la joventut, si no teniu el brahó popular, si no teniu la noblesa de la espasa, si us manquen les virtuts cardinals de tota empenta nacional, què teniu, doncs? què hi queda entre vosaltres?
Mes, vosaltres meteixos, qui sou que jo no us veig? En veritat que ja ni sé amb qui parlo; i no crec que davant meu, que contra meu, pugui haver-hi res més que ombra i mentida...
—Visca Espanya!!
