Els instituts humans son allò que'ls fan esser els homes que'ls componen. I encare que sembli que aixó ni cal dir-ho, lo cert es que cal dir-ho tot sovint perque es molt generalment oblidat.
En general se judica d'aquestes coses per la idea que un s'ha fet del seu nom dintre del prejudici o de la passió de cadascú; i quasi mai atenent a la seva realitat actual.
Aixís la parroquia es, per molts, una cosa purament eclesiàstica a la que s'ha d'acudir pels sagraments i per alguns tràmits de la vida social; i passat d'això, res, cosa de capellans i de beates.
Tot el sentit, tota la fortalesa, tota la eficacia de la institució parroquial ha sigut oblidada per culpa d'uns... i d'altres. I ho ha sigut perque vivim molt distrets de la vida espiritual i, per lo tant, de la seva gran trascendencia a la vida pràctica. De la vida espiritual ne cumplim maquinalment—els que ho compleixen—els ritus exteriors més indispensables pera tranquilisar, pera adormir—mellor dit,—la espurna de conciencia que encare ens resta; o be senzillament per
