Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/204

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


no esser mal vistos. I en aquest cas es clar que la parroquia ens sembla una especie d'oficina de l'altre mon, tot lo més, i fins tan sols una oficina més de aquest.
 Mentres que si la nostra vida espiritual fos lo que hauria d'esser, es dir, la impulsora de tota la nostra activitat mundana, llavores ens adonariem del profón significat, de la gran eficacia i trascendencia d'aquest medi espiritual-social que se'n diu parroquia.
 Llavores veuriem còm ella es l'organisme elemental de la germanor cristiana, pel qual aquesta pot realisar d'una manera més viva i directa que per cap altra tots el seus fins socials, ademés dels de perfecció individual que, ben mirat, són d'aquells inseparables.
 La virtut que abraça a uns i altres, la virtut fonamental cristiana — es més, fonamental humana — la caritat, ahont pot donar la llum i el calor com en la parroquia ben organisada? Perque si be es veritat que tots els homes són germans i que la caritat la devèm a tots, fins als que tenim més lluny, i que a las diferents extensions d'ella hi ha institucions adequades, quina caritat hi ha més viva que aquella que fem a la porta de casa, o intervenint amb amor en la del vehí, o portant la nostra diligencia un xic més enllà i acudint a les necessitats d'aquells que formen amb nosaltres com una extensió de la familia, que cada dia ens saluden al peu de la seva porta, que'ls seus infants juguen amb els nostres, que'l seu treball entra en la nostra casa, que celebrèm en comunitat les meteixes festes, i corrèm els meteixos perills, i'ns trobèm re-