Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/205

units a cada punt per afectes i per interessos que són de tots plegats?
I aquesta comunitat tan viva del vehinat, tan palpable, tan sensible, que'ns entra pels ulls i per les orelles, la boda o el bateig que veièm desfilar i preguntem:—De quina casa es?—les campanes que sentim tocar a morts i dièm:—Per qui deuen tocar?— la malaltia que castiga al barri, els nens que han quedat sense mare, la casa nova que veièm anar-se alçant cada dia, la familia que ha vingut a menos i la que ha vingut a més: totes aquestes coses quín centre comú tenen espiritual i temporal al meteix temps, fort, eficaç, capaç d'aplegar i resumir totes les bones obres i d'exténdre-les més enllà d'ahont arribaria la sola diligencia personal de cada hú, i de fer participants de la seva edificació i de la seva virtut a tota la gran familia de vehins, que sien tots per un i un per tots... quín organisme, quín institut, quín meravellós instrument hi ha per tot això, si no la parroquia?
Ja ho veièu, doncs, si la parroquia es una trista oficina de l'altre mon; ja ho veièu, are, si es cosa purament de capellans i de beates.
No; quan ens adonèm de que al costat del temple s'hi ha posat una assistencia de metges i medicines per la salut dels pobres, hem de pensar que allò es cosa nostra; quan sabèm que a la casa parroquial se donen uns bitllets per anar a cercar pa, carn, llet, lo més elemental pera que ningú en el vehinat se puga morir de fam, hem de pensar que allò es cosa nostra; quan se'ns anuncia la instauració d'una escola pels xics i grans que la necessiten com el pa de l'ànima, hem de pensar que allò es cosa nostra; quan sabèm que'ls in-