Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/213

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EL FANTASMA



 Are s'ha tornat a veure ben clar l'eix de la política espanyola. Fixèus-hi be amb quins són el que s'han alegrat de l'últim èxit electoral de Barcelona, i quins són els que se'n han entristit. Tant a la una com a l'altra banda hi veurèu gent de tots els estaments socials, de tots els colors polítics, de tota mena de pensar en totes les coses divines i humanes... menys en una. I aquesta una quína es? Es la llibertat política? No: a una i altra banda i veièu gent enrallamada i gent de l'ordre, gent del sufragi inorgànic i del orgànic, individualistes i socialistes, verts i madurs. Es la qüestió social? No: a una i altra banda hi ha rics i pobres, nobles i plebèus, amos i treballadors, gent de ploma i gent de espasa i gent d'iglesia, i gent de tot braç. Es la forma de govern? Escolteu als monàrquics que criden: visca en Lerroux!; mirèu als republicans combatre a republicans, carlins ajudar a alfonsins, cortesans del Rei cortejar als caps de la demagogia. Doncs, què es això que parteix a tanta gent semblanta i n'ajunta de tant diferenta i destria tant be'ls dos bàndols, amb tal atracció, que ningú resta fora de l'un o del altre, amb tanta netedat, que no deixa en cap actitut ni un tel de dubte, amb tanta passió com no era capaç ja de moure-la a Es