panya cap qüestió social, ni cap qüestió política, ni cap qüestió de llei, ni rei, ni estat, ni iglesia? Ah! es una cosa que es més que cada una d'aquestes, perque es l'ànima de totes elles juntes: es una qüestió d'essencia; es la qüestió de: Què es la Espanya?
Ja ho veièu, a Espanya no n'hi pot pas haver un altra de més forta, de més comprensiva, de més apassionada. Es la qüestió d'esser o no esser, de vida o mort. Espanya es un sol poble o es un agregat de pobles? es un círcol amb centre, o es un joc d'atraccions de centres diferents? es un astre o es un sistema d'astres? Ja ho veièu: tota la nostra historia es posada aquí en qüestió, i'ns hi juguèm, no sols el present, sino el judici de tot lo passat, i sobre tot la immensitat de lo que està per venir.
No us extranyèu, doncs, de la magnitut de la lluita; no us extranyèu de retrobar-ne tota la gravetat en l'incident més lleuger; no us extranyin els crits desaforats, la passió cohenta, ni l'oblit, en ella, de tota altra. Ens disputèm la nostra fe de vida: res menys que la resposta an aquesta pregunta: què vol dir esser espanyol? No hi ha cap poble al món ahont, avui per avui, s'hi jugui semblant partida. Alerta, doncs.
Serà de Catalunya la gloria o la culpa d'haver-la entaulada aquesta partida. Nosaltres hem de fer que sia gloria. I còm? Identificant ja desd'are'l nostre amor viu a Catalunya amb l'amor a la Espanya renovada en que la volèm veure. I això no'ns costarà gaire, perque la nostra Catalunya are ja n'es un tròç d'aquesta Espanya; de modo que ja podem començar a dir-ne «la nostra Espanya». I quan els nostres enemics diguin— com deien aquests dies, sols perque nosaltres haviem
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/214
Aquesta pàgina ha estat revisada.
