perdut una trinxera— «hoy es un dia de gloria para España», nosaltres hem d'esser amatents a preguntar-los:—Per quina Espanya?—Ells diràn pomposament: «No hay màs que una»; i nosaltres desseguida: —Sí, la nostra.—I el dia que ells perdin un altra batalla, sapiguèm dir també pomposament nosaltres:— Avui es un dia de gloria per Espanya.
Nosaltres no ho hem sabut dir prou això, i ells se'n prevalen, perquè sembla que no hi hagi més Espanya que la d'ells, essent aixís que, en realitat, no hi ha més que la nostra. La d'ells es un fantasma històric; la nostra es la única realitat viventa, suplantada per aquell fantasma; i si aquesta realitat, trencant l'encís, mou un braç de carn i, alçant la túnica de boira, l'es- pectre's queixa i diu:—Ay! que'm trenquen un braç!—; lo que hi ha es que un braç trenca la boira.—Ay! que'm desmembren!—i es tot un còs viu esforçant-se en deslliurar sos membres al travers del fantasma.
Aquesta es avui tota la política espanyola: un còs viu que vol deslliurar-se del fantasma secular que li usurpa la llum del sol i la figura. Solament que, com això ha començat no més per un braç, perque en lo demés del còs l'encís de mort hi dura encare, sembla que lo fantàstic sia el braç i lo viu sia el fantasma. Per això quan el deseiximent s'atura un punt, el fantasma unitari encare diu: «Hoy es un dia de gloria para España»... Pobra Espanya, aquesta!
I nosaltres callarèm perque no som més que un braç? Però, que no sentiu la sang com li corre i com ve del cor que bat, i com hi ha un cap que'l mou i dirigeix, i un esperit que amb tot el còs l'anima? Doncs més Espanya som nosaltres que ells. Are meteix, aquest sol
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/215
Aquesta pàgina ha estat revisada.
