s'hauria descobert en la revolta. Me volèu donar a entendre que l'ideal de cap partit polític se redueixi a cremar convents, i la seva organisació a tirar escopetades per darrera les finestretes? No us puc creure.
Oh!— poden dir-me encare—de la revolució mal organisada o abortada, de la turba que ella llençà al carrer sense saber valer-se'n, se'n valgueren no més les sectes que tenen per únic ideal l'odi a la Iglesia Catòlica, i tota aquella gent d'ideal més senzill encare: l'odi pur, el fer mal.
Llavores ens trobem de plè a plè dintre la Pastoral del senyor Bisbe de Vich, que d'això tracta: Satanàs contra Deu, el Principi del Mal contra la Redempció, l'Odi contra l'Amor. I'l remei d'això, senzill i sublim: abraçarse a la Creu, sofrir el martiri com una gloria, tornar be per mal, amor per odi, vencer simplement per l'exemple de la suavitat en el viure, i de la fortalesa en el morir.
Aquesta hauria sigut la nostra última paraula—i no'n caldria ni una més—i aquest hauria d'esser el nostre serè i definitiu propòsit, si'ns sentíssim ben capaços de seguir-lo: i això fora, ademés, un remei universal, la definitiva instauració de la humanitat en Christ. Però som tals encare, que si tanta fortalesa fos en nosaltres, creguèu que, en la major part, s'hauria manifestat ben d'altra manera. I'l que no haguèm donat senyals ni tant sols d'aquella valentia que cal per portar-se com a homes entre homes, ens acusa de sobres la mancança de lo que's necessita pera portar-se com a sants entre diables. Aixís es que, tot posant-nos al davant aquesta, per si un dia la humanitat pot asso-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/219
Aquesta pàgina ha estat revisada.
