Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/218

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


avença, segur de son poder, vers aquell fí de be que es el seu nort i no pot fallar-li. Llavors serenament ve la pregunta que porta al darrera'l bon propòsit: — Què ha sigut això? i com ha estat? i per què? i què cal fer-hi?
 Aixís ens trobèm are; i no ha calgut menys temps que aquest; tan forta fou la sotregada.
 Lo primer que's destria es el pretext, lo que semblà la causa immediata. Contra la guerra: està bé; contra'l poder que arrenca de la llar al fill o al pare pera dur-lo a morir per una causa que pot esser justa i noble dintre una rahò fondament nacional o diplomàtica, però que no es popular, que es remota a la comprensió del poble, i que en la realitat del seu sentiment es una atrocitat inexplicable; i el poble s'hi resisteix, se revolta: primer morir en la revolta justa que deixar que'ls seus morin per un arbitri del poder o per conveniencia d'altri. Està be; o, al menys, s'explica. Però què tenen que veure amb això'ls incendis i les profanacions i les rapinyes i l'assessinar gent indefensa o be insultar-la, i destruir instituts de caritat i d'ensenyança, i temples que res ofenen, i l'obstinar se després en una estèril alarma?
 Llavors ve la segona explicació: la revolució premeditada per un partit polític que aprofita un estat d'agitació qualsevol pera empeltar-hi el seu ideal i avivar el seu esforç pera conseguir-lo. Mes aquesta explicació's destria igualment que la primera; perquè, si fos certa, altres senyals s'havien de veure d'aquella premeditació, que la crema i el saqueig; altres masses armades n'haurien sortit; altres homes s'haurien posat al davant, altres crits haurien sonat, altra organisació