blasfemà; el que odia la societat i no se sent fort pera transformar-la, tira una bomba al mitj de la plaça. El sentiment es el meteix: la impotència enrabiada.
Are fixèu-se en la nostra excel-lència en el renegar i en les bombes comunament, i diguèu-me si no hi veièu en això un raig de llum... tenebrosa. De mosques, mendicants, escombraries, pols i bullangues ne tenim poc més o menys lo que'ns pertoca; pero la bomba i el renec son la excel-lència nostra.
Doncs senyal de que'l nostre mal es la impotencia: una impotencia social superior—diguèm-ho aixís—a la dels altres pobles semblants nostres; i que's manifesta a Barcelona més, com més gran població s'ha anat fent. Heusaquí una gran conglomeració d'energies individuals que no han pogut crear un organisme social proporcionat a la seva massa, mal incorporada encare a la total de l'Estat que ha de regir-la, i que pateix del meteix mal sense sentir-se'n tant com nosaltres. I an aquest Estat, com a un poder extrany, li demanèm lo més urgent: policia, força armada, lleis, lleis... i que nosaltres ja farèm escoles, per després... Policia, repressió, escoles, lleis... ba! remeis per fòra.
Que no ho veièu que lo que'ns manca es l'amor? Mancança horrible, però es això! Això, que en el descontent de la vida es odi, i en el content, egoisme: tot plegat lo meteix, falta d'amor; i l'amor es el primer perquè social, i el regenerador d'organismes, i la potencia: la única. Sense això tot serà en và. Mes, còm cobrar lo? Jo us ho diré: en el dolor que vinga.
Catalunya, Barcelona, has de patir molt, si vols salvar-te. Has d'acceptar les bombes, i'l dol, i'l robo, i l'incendi: la guerra, la pobresa, la humilla-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/221
Aquesta pàgina ha estat revisada.
