Aquesta pàgina ha estat revisada.
ció, i les llàgrimes, moltes llàgrimes, fins que del fons del teu sanglotar salti la guspira que t'abrandi el cor en un amor qualsevulla—jo no sé are en quin, però en essent amor tots són iguals. Tot amor es valentia, potencia, creació i virtut social; sols amb ell se pasten els pobles; i sols en el dolor podràs trobar-lo. Qui no pateix, no pot dir ben be que estimi; i ay! d'aquell que pateix sense l'amor! Cerca l'amor en ton dolor, ah Barcelona,—i qui no hi vulgui esser en això, que se'n vagi. I si al cap d'avall resultés que'ns en haviem anat tots, al mirar Barcelona deserta, Catalunya desolada, qualsevulga viatger podria dir: Aquí hi hagué potser una gran població; però per cert que mai hi ha hagut un poble.
1 - x - 1909.
