Jo no sé còm a hores d'are no s'ha alçat ja Catalunya en pès amb un impuls d'adhesió al vostre discurs de la Lliga; i no sé còm els aires no van plens de crits de «visca!», responent an aquest vostre «Visca Catalunya!» Ens hem tornat molt frets; som molt entenimentats. Ja no responem als «visca» sinó, si acàs, després de pensar-nos-hi be, encare que aquests «visca» sien a Catalunya, que'l sol nom, en altres temps, ens arrencava la aclamació del pit, baldament no vingués a tò. Què ha passat?
Encare que'l vostre programa d'avenir fos la més grossa follia, jo crec que es la única cosa a fer per Catalunya. Ja hi estèm acostumats a que'ns tractin de boigs, i sols aixís hem pogut fer nostre camí. Follia era'l programa de Manresa, follia les eleccions dels cinc presidents; i la Solidaritat, que no era més follia i tothom hi acudí brandant llorers i palmes? Doncs què es avui tant d'enteniment?
Que per ventura el vostre programa es altra cosa que una renovació de l'esperit de solidaritat, per dur avant aquell crit de «Catalunya!», que se sobreposà a monarquia i república, i a avenç i quietut, i a dreta i esquerra i centre, i a tot lo que no fos l'amor a la terra
