Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/225

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat revisada.


i que per mí es avui la bandera de Catalunya; o be un que digués:—No, no es aquesta la bandera de Catalunya, sinó aquesta altra; lo que s'ha de fer no es això sino un altra cosa;—i la digués. I fos una cosa més forta que la que vos havèu dit, tan forta que arribés a fondre tots els rezels i els partitismes que la vostra no hagués arribat a fondre. Davant del vostre crit un altre crit que l'ofegués amb la resposta unànim i aclamadora de tot un poble. Això! Què se me'n donaria allavors de la vostra derrota, si era tot Catalunya corrent a la acció la que os passés per damunt? Lo esglaiador pera mí es aquest silenci o aquest parlar baix dels que no són del vostre partit, que ni us aclamen ni desperten per sí una general aclamació. Sembla que no hi hagi Catalunya!
 Alcèu-vos, en nom de Deu, els que os sentiu amb forces pera fer marxar tots els catalans darrera vostre, i diguèu lo que hem de fer. Lo que hem de fer are, immediatament, perque estèm en un moment en que la inacció es la mort. Si lo que ha dit aquest home us sembla be, però us rezelèu d'ell, acudiu-li al voltant pera ofegar-lo de tal manera que damunt de l'apinyament sols resti enlaire la bandera. Si no us sembla be lo que ha dit, contradièu-lo i mostrèu un camí per ahont tots poguèm passar-hi. I si no podèu estar ni amb ell ni contra d'ell amb aquesta eficàcia, deixèu-lo anar amb la bandera de Catalunya, i'ls que vulguin seguir-la pera defensar-la i no deixar caure aquest home tot sol abraçat amb ella.
 I contèu que, lo que are us dic per ell, ho diria per qualsevol de vosaltres que vegés alçar-se amb semblant empenta. Perquè a mí, de totes les Lligues i contra-