Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/226

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lligues i'ls seus homes, què se me'n dona més que l'amor actiu a Catalunya que cada hu porti a dintre, i la potencia que tingui de exaltar-la? Que s'alci cap a la dreta o cap a la esquerra amb un rei o un no-rei o un dictador o una «cracia» o «no-cracia» qualsevulla, tant se me'n dona: lo que vull es Catalunya amunt, es la terra de que es fet el meu còs i l'esperit, de que es feta la meva ànima, amunt; que tot pujant ja'ns partirèm la altura. I entenguèu que, en això, tots els catalans som uns, ho hem de ser-ho. Perque sinó, valdria la pena d'ostentar un sobrenom damunt del d'espanyols i d'envanir se'n?

13 - xi - 1909.


 

___________