Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/227

De Viquitexts
Jump to navigation Jump to search
Aquesta pàgina ha estat validada.


PER L'EMPORDÀ


 Jo no sé què té aquest Empordà que me l'estimi tant singularment, i que'm sembli que estimant-me'l an ell ja estimo a tot Catalunya. Es cert que tot Catalunya està en tota ella, i tota en cada una de les seves parts; però encare en aquesta de l'Empordà jo hi trobo, jo hi sento com enlloc, lo que podriem dir-ne'l principi actiu de la catalanitat.
 Vull dir que crec que si tot Catalunya se perdés, pero restés l'Empordà, Catalunya podria tornar a esser un dia o altre més gran i més forta que mai hagués estat; i que si, pel contrari, de tot Catalunya sols l'Empordà 's perdés, la patria ja no fora ella meteixa. Veièu si us en poso de responsabilitat a sobre, empordanesos. No me'n volguèu mal, que jo vos ho dic a un fí de be.
 Perque d'un quant temps ençà me sembla observar una certa depressió en el sentiment de catalanitat, un cert enterboliment, un cert oblit. Se parla molt d'autonomia, així en abstracte, massa en abstracte; se parla molt de la Ciutat, mes en concret, potser massa en concret; se parla d'esser europèus, i sobre tot d'esser humans; i tot això ja està posat en rahó, bell descubriment! Però a tot això, tant meteix, hi trobo a mancar