del Sacrifici celebrat en la pobre mesa de fusta blanca, davant del Christ maltractat, que era tot son ornament, entre la pols i la runa i el vent i el sol que entraven, i sentint encare entorn nostre'l rastre de destrucció i blasfemia que de tant poc havien passat per aquell meteix aire, hont are tornava a fer-se present el Sacrifici, el sentiem com mai l'haguessim sentit i 'ns penetrava amb una virtut nova i actual, com sols poguessin haver-la experimentada'ls primers cristians perseguits i amagats en un recó de les catacumbes, delitant-se majorment entre'l perill i la negació, en la iniciació del Misteri redemptor...
I llavores m'assaltà el pensament, el sentiment, de que la Missa sempre hauria d'oir se aixís, tremolant, i me semblà que després d'oferir el Sacrifici, el capellà se girava de cara a la gent que anaven entrant encare pel portal sense porta, la gent del carrer, corpresos al passar, de veure al descobert la celebració del Sant Misteri i aturant-s'hi encantats; que'l capellà—dic—se girava i deia, cridant, a la gentada:
«Entreu, entreu, la porta es ben oberta; vosaltres meteixos us la heu oberta amb el foc i el ferro de l'odi: i are heusaquí que trobeu a dintre'l Misteri més gran de l'Amor rediviu. Destruint la iglesia heu restaurat la iglesia, la que's fundà pera vosaltres, els pobres, els oprimits, els desesperats... I com are la veieu tancada, enriquida per dintre, amparada pels que hi venien a adormir el seu cor en la pau de les tenebres, vosaltres, amb la vostra pobresa, i la vostra rebel-lió i la vostra desesperació n'heu embestit la porta, i en els murs tan ferms heu obert la bretxa, i us la heu reconquistada. I a nosaltres, els seus ministres,
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/230
Aquesta pàgina ha estat revisada.
