Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/229

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





LA IGLESIA CREMADA



 Jo mai havia oit una missa com aquella. La volta de la iglesia esgalabrada, les parets fumades i escrostonades, els altars destruits, ausents, sobre tot aquell gran buit negre al fons hont fou l'altar major, la solera invisible sota la pols de la runa, cap banc pera seure, i tothom dret o agenollat de cara a una mesa de fusta amb un Sant Christ damunt, i un torrent de sol entrant per l'esgalabrat de la volta amb una munió de mosques dançant en la llum crua que aclaria tota la iglesia i feia semblar que oïem la Missa al mitj del carrer. El sol queia de plè en la mesa de fusta hont el capellà, pobrament ornamentat, celebrava; mentres en el chor, sense barana, cantaven els altres, arrambats a la paret pera no caure endavant...
 Jo mai havia oit una missa com aquella. El Sacrifici era allí present, viu i sangnant, com si el Christ tornés a morir pels homes, i altra vegada en el Cenacle hagués deixat el seu Còs i la seva Sang en el Pa i el Vi. El Pa i el Vi semblaven fets de fresc: la Hostia semblava palpitar, y el vi, al esser abocat al càlzer, a la llum del sol, semblava sang que rajava... Jo mai havia oit una Missa com aquella.
 I estic ben cert que tots els que erem allí, davant