No li tornèu a pendre al reedificar-la; no vullàu alçar-ne les parets més fortes, ni la volta més ben closa, ni hi posèu portes millor forrades de ferro, que no està en això la seva mellor defensa... i tornarien a adormi-us-hi; ni tampoc demanèu la protecció de l'Estat per ella, que massa semblava ja una oficina als ulls del poble en certs aspectes; ni vullàu gaires diners dels rics pera refer-la, que'ls pobres no puguin pensar que es cosa de l'altra banda i en rebin amb rezel el benefici. Que se la refassin ells: aixís podrà esser al seu modo, i sols aixís se la estimaràn.
Os pensèu que mai ho farien? Oh! que la vegin com are es: fumada, caiguda, miserable, abandonada dels rics que no hi troben son confort; abandonada de l'Estat, que ja us la defensava interessadament o de mala gana; prosseguiu-hi el vostre ministeri senzillament, toçudament, a prova de l'abandono, a prova de la miseria, als rigors del sol i del fret i la pobresa; que us hi vegin patir, que us hi vegin morir amb el Pa diví a les mans... i'ls pobres vindràn, no'n tinguèu dubte, els pobres hi aniràn acudint: primer, per mofa potser; després, amb curiositat, amb interès, amb admiració; i quan els tinguèu allí, diguèu-los planament la paraula santa, clarament per les seves orelles, tal com ella fou dita, justament pera orelles com les seves; donèu-los el Pa i el Vi de la Eucaristia amb el gest senzill amb que Jesús degué donar-lo, i diguèu-los les seves meteixes paraules... i els pobres us refaràn la Iglesia, jo us ho asseguro: i que no hi caldràn portes de ferro per defensar-la.
Sempre m'ha semblat que la Iglesia patia per manca de divulgació de la paraula sagrada. Jo no'n soc doc-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/235
Aquesta pàgina ha estat revisada.
