vanitat, obra de mort. Però, vosaltres, sou uns vanitosos o sou uns poetes? volèu dir paraules de vida o volèu sols esser aplaudits? Si es això lo que volèu, poseu-vos a fer juglaries per les places públiques, mes no maculèu la santa puresa de la poesia: deixèu-la estar. Anèu a fer juglaries, que no es pas cap pecat: satisfeu-vos com pugau el pruit de l'aplaudiment; mes no amb les coses santes, si no, pobres de vosaltres!
Doncs be, are jo no vinc pas a dir-vos que aquest llibre d'en Pujols sia d'una poesia perfecta: us dic solament que es poesia. No us haig pas de dir en què's coneix això: prou que ho coneixerèu vosaltres si us posèu a llegir amb tota ignoscencia, això es: ben deslligats i lliures del prejudici de que la poesia consisteix en dir qualsevulla cosa amb versos ben fets. No: pensèu que la poesia consisteix en dir les coses tal com raijen (quan raijen en estat de gracia), i que, a mesura que'l raig ve més d'allí d'hont ha de venir, el vers va resultant més perfecte de sí, de manera que'ls versos i l'efecte que us facin us van donant la mida de la força del poeta en cada moment de la seva inspiració.— Que es insignificant això que diu are! — pensèu en certs moments; i serà que realment en aquell moment el poeta vibrarà poc.—Això es fosc i dit amb poca traça;—i serà que la visió del poeta no era prou clara i ell no sabia explicar-se. I tot de cop:—Oh! Deu meu! que bell i clar es això!—i sentiu la esgarrifança de la bellesa, veièu Deu en les coses: doncs es que'l poeta també, en el moment en que ho deia.
Ves si n'es això de senzill! Quina poètica més senzilla! Oi que sembla impossible que hi hagi cap necessitat de predicar-la com cosa nova? Doncs sí que
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/263
Aquesta pàgina ha estat revisada.
